Gaudí Shopping

Gaudí Shopping

Punts d'Interès

El barri de la Sagrada Família, al cor de la ruta modernista  és un dels centres turístics més dinàmics de la ciutat de Barcelona, al acollir alguns de les millors obres d’art del Modernisme mundial: l’Hospital de Sant Pau i el Temple Expiatori de la Sagrada Familia

El barri ha estat en un canvi continu des de fa un segle. Quan es va aixecar la basílica al 1882 era una zona agrària allunyada de la ciutat de Barcelona. Després, a partir dels primers anys del segle XX va esdevenir un barri obrer i també el pool sanitari més important de Barcelona. Més tard es consolidà com una de les zones industrials més actives de l’àrea de Barcelona, i a partir del darrer terç del segle XX en un barri residencial de les classes mitjanes.

El barri és ric en propostes i punts d'interès, des dels seus edificis modernistes als punts que recorden el seu passat agrari i industrial. El barri té en aquest sentit alguns bons exemples com les restes de la fàbrica de La Sedeta, l'antiga fàbrica Damm, les restes d'illa Myrurgia o els seus vells passatges com els de Gaiolà, Pau Hernández i Lleó.

La Sagrada Familia: 'La Catedrals dels Pobres'
Cultura
La Sagrada Familia: "La Catedrals dels Pobres"

Va ser l’obra més important d’Antoni Gaudí, i ja des de ben aviat va esdevenir un dels símbols de Barcelona.

El Quadrat Màgic de la Sagrada Família
Cultura
El Quadrat Màgic de la Sagrada Família

Malgrat que en sis anys finalitzaran oficialment les obres de la Sagrada Família, els matisos que Antoni Gaudí va idear per la façana quedaran per sempre en el secret. Un d’aquests detalls que, sovint, passen desapercebuts per als visitants, és el quadrat màgic situat a la Façana de la Passió

Recinte Modernista de Sant Pau
Cultura
Recinte Modernista de Sant Pau

Reconegut per la UNESCO com a patrimoni de la humanitat, és el conjunt més gran de l’arquitectura modernista catalana.

Sant Pau i Indiana Jones
Cultura
Sant Pau i Indiana Jones

A finals del segle XIX, l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner aixecava l’actual Recinte Modernista de Sant Pau: un espai estructurat en diversos pavellons –cadascun atenent a una especialitat mèdica–, envoltats de jardins i connectats entre si per una xarxa de túnels subterranis. L’hospital, declarat Patrimoni Mundial de la UNESCO el 1997, va aparèixer a la sèrie de televisió Las aventuras del joven Indiana Jones, de George Lucas (1992 – 1996) com si fos… la casa d’un burgès benestant!

Pavelló de Sant Rafael (Recinte Modernista de Sant Pau)
Cultura
Pavelló de Sant Rafael (Recinte Modernista de Sant Pau)

Va acollir la unitat d’hematologia, traumatologia i de cirurgia ortopèdica durant la Guerra Civil espanyola. Però al pavelló de Sant Rafael encara li quedava una missió: la d’escenari de cinema. La pel·lícula d’Agustí Villaronga Incerta Glòria mostra en pantalla el Sant Pau dels anys trenta de la mà del tinent Lluís de Brocà, quan hi entra per recollir-hi medicaments per al seu fill malalt. Va agradar tant com havia quedat l’ambientació del rodatge, que s’ha conservat per al públic visitant.

La unió de les dues Barcelones
Cultura
La unió de les dues Barcelones

Inaugurada el 1927, l’avinguda Gaudí va esdevenir el nexe d’unió entre “les dues Barcelones”: la sud i la nord. Davant l’ordenat i quadriculat entramat dels carrers de l’Eixample, el passeig va esdevenir una drecera que permetia apropar els ciutadans d’una i altra zona i que connectava alhora dos dels referents modernistes de la capital catalana: el Temple Expiatori de la Sagrada Família i l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

Font de l’avinguda de Gaudí
Cultura
Font de l’avinguda de Gaudí

Màrius Quintana va projectar una font de pedra arenosa i d’acer inoxidable, de formes abstractes i neutres, inaugurada el 21 de setembre de 1985.

El Bon Temps Perseguint la Tempesta
Cultura
El Bon Temps Perseguint la Tempesta

L’escultura és obra d'Apel-les Fenosa, de l’any 1978. La representació està construïda en bronze sobre ferro patinat i situada sobre un pedestal de ferro i basalt.

A Gaudí Shopping tenim plans per a tota la família!
Fanals de Pere Falqués
Cultura
Fanals de Pere Falqués

En cada extrem de l’avinguda s’hi ubiquen uns fanals modernistes dissenyats per Pere Falqués el 1909. La seva ubicació original era a la cruïlla del passeig de Gràcia amb la Diagonal, coneguda com la plaça del Cinc d'Oros justament per la distribució dels cinc fanals. El 1957 van ser retirats perquè es considerava que obstruïen la circulació, i es van desar als magatzems municipals. El 1985 es van recol·locar a l'avinguda de Gaudí

Nomenclàtor del barri
Cultura
Nomenclàtor del barri

Sardenya, Rosselló, Mallorca, Provença o Còrsega. Lepant, Padilla, Castillejos o el Dos de Maig. Tots son noms que al llarg dels anys han adoptat els carrers que conformen l’entramat del barri de l’Avinguda Gaudí. Molts d’ells provenen d’èpoques passades i d’altres han estat ratificats per la comissió d’experts del Nomenclàtor de Barcelona

L'Hospital Dos de Maig
Cultura
L'Hospital Dos de Maig

L’any 1924 la reina Victòria Eugènia –membre de les dames de la Creu Roja– inaugurava l’edifici amb un objectiu molt concret: atendre tots aquells homes que tornessin malferits del Marroc, on es lliurava la Guerra del Rif. Anys després, la península també patiria els efectes del conflicte bèl·lic amb l’esclat de la Guerra Civil espanyola, i l’Hospital de la Creu Roja tornaria a ser clau en l’assistència als ferits. Després de la postguerra la institució va esdevenir un referent mèdic a tot Catalunya

L'Antiga Fàbrica Estrella Damm
Cultura
L'Antiga Fàbrica Estrella Damm

La indústria, com sembla dir-nos el nom del carrer que creua el barri de punta a punta, va ser el signe d’identitat durant la primera meitat del segle XX.

La Sedeta
Cultura
La Sedeta

On ara hi ha llapis, retoladors i pupitres, en un altre temps hi va haver llana, seda, i telers. L’actual Centre Cívic La Sedeta va ser, des del 1900 fins al 1975, una de les fàbriques tèxtil més destacades de Barcelona. I és que a finals del segle XIX i principis del XX, la sederia va ser un dels sectors industrials més valorats a Catalunya.

Passatge Simó
Cultura
Passatge Simó

Aquest passatge deu el nom a la senyora Francesca Simon i Ferrer que des de 1867 era la propietària dels terrenys.

Jardins de Montserrat Roig
Cultura
Jardins de Montserrat Roig

Els Jardins dedicats a l’escriptora Montserrat Roig es troben a l’interior d'illa on hi estaven ubicats tots els trens d'envasar de l’antiga fàbrica Damm.

Plaça de la Sagrada Família
Cultura
Plaça de la Sagrada Família

Hi ha constància que, a principis del segle XX, el terreny on avui se situa la plaça era utilitzat com a camp de futbol.

Passatge de Carsi
Cultura
Passatge de Carsi

Descobrint els camins amagats. Passatge dedicat pels propis veïns a Ricard Carsi i Lacasa, enginyer i constructor de pous.

Casa de José Viladot
Cultura
Casa de José Viladot

Al barri podem trobar diferents cases singulars. Aquest edifici de planta pentagonal, en cantonada, és obra de l’arquitecte Jaume Mestres.

Casa de Joan Ginestà
Cultura
Casa de Joan Ginestà

Està situat en un solar de planta trapezoïdal, amb la façana principal al xamfrà. L’obra va ser construïda els anys 1931-32.

Edifici Clip
Cultura
Edifici Clip

El nom CLIP és fruit de les inicials dels carrers on s’ubica, Còrsega amb Lepant, Indústria i Padilla.

Casa del Passatge Centelles
Cultura
Casa del Passatge Centelles

Al barri podem trobar diferents cases i edificis que encara mantenen esgrafiats de l’època a la façana, o presenten algun element arquitectònic i històric que les fa peculiars.

Passatge de Roger de Flor
Cultura
Passatge de Roger de Flor

Dels nombrosos passatges que tallen les illes de l'Eixample en el barri, aquest és un dels més interessants.

La Marquesina
Cultura
La Marquesina

El primer tram de L'Avinguda Gaudí es troba parcialment cobert per una marquesina amb bigues de ferro i iroko, fusta procedent del Camerun i Angola, en forma de volta. Per sota d'aquest element es mostren uns bancs de formigó sense respatller.

El Medalló d’Antoni Gaudí
Cultura
El Medalló d’Antoni Gaudí

Al darrer fanal de l’avinguda abans d’arribar a la Sagrada Família, es pot apreciar un medalló de bronze amb el rostre de Gaudí.

 Jardins de Beatriu de Provença
Cultura
Jardins de Beatriu de Provença

Part de l'antiga fabrica "Myrurgia". L'antiga fàbrica Myrurgia abarcaba els carrers de Provenza, Nápoles y Mallorca. Ara part d'aquesta fàbrica s'ha convertit en els Jardins de Beatriu de Provença als que podemos acceder desde la calle Nàpols.

Els Balcons de Barcelona
Cultura
Els Balcons de Barcelona

Mural que simula ser una façana d'edifici amb balconades on treuen el cap diversos personatges.

Casa de Mateu Garcia
Cultura
Casa de Mateu Garcia

És un edifici modernista, de Domènec Boada Piera, entre mitgeres de planta baixa i dos pisos.

Casa de Josep Carreras
Cultura
Casa de Josep Carreras

L’edifici modernista de Josep Graner Prat . L’edifici entre mitgeres de planta baixa i pis, prou ample per encabir quatre obertures que aboquen a un balcó corregut.

Casa de Joan Vila
Cultura
Casa de Joan Vila

L’obra és de Josep Pérez i Terraza, sota estil eclèctic. L'aspecte actual de l'edifici correspon a una ampliació dels anys 1902-1903.

Casa de Pascual Amorós
Cultura
Casa de Pascual Amorós

L'any 1930, Josep Masdeu va realitzar l'ampliació d'aquest edifici d'estil modernista, originalment de caràcter acadèmic, amb una mena de mansarda recoberta de trencadís ceràmic.

Antic Cinema Niza
Cultura
Antic Cinema Niza

L’antic Cinema Niza va ser un dels referents de l’oci a Barcelona, ubicat en plena plaça de la Sagrada Família es va obrir l’any 1946.L’amplitud dels seus espais va fer que el cinema Niza pugés ràpidament de categoria i es convertís en un dels grans cinemes d’estrena de Barcelona. Els veïns no van ser capaços d’aturar l’enderrocament de l’històric Cinema Niza, un dels referents d’oci a la ciutat de Barcelona., actualment, es troba tancat i absent de tota activitat

Turisme responsable
Turisme responsable
Turisme responsable

L’hospital dels cambrers
Cultura
L’hospital dels cambrers

Pot un edifici trencar barreres de classe? Sí, l’Aliança ho va aconseguir. Josep Domènech i Masana inaugurava el 1917 el nou centre de la Mutualitat de Previsió Social de la Germandat de Cambrers –conegut popularment com l’Aliança–, un centre d’assistència mèdica que durant dècades va atendre des de cambrers i obrers fins a comerciants i petita burgesia.

Convent dels Gossos. Escola Ramon Llull
Cultura
Convent dels Gossos. Escola Ramon Llull

L’actual Escola Ramon Llull ha acollit entre les seves parets des de religioses fins a gossos i criatures. L’arquitecte Josep Godoy va inaugurar l’edifici noucentista el 1931. Malgrat el pas dels anys, res no ha impedit que els veïns i veïnes del barri encara s’hi refereixin com a Convent dels Gossos. Una denominació que prové del temps en què una gossada es va apoderar de l’edifici durant el període d’impàs entre el comiat de les monges i la benvinguda dels professors i els alumnes a la nova escola.

La Casa Planells, el final d’una època
Cultura
La Casa Planells, el final d’una època

A cavall entre el modernisme i el racionalisme arquitectònic, el 332 de l’avinguda Diagonal acull la que es considera la darrera obra del corrent gaudinià a Barcelona: la Casa Planells. Només l’enginy de Josep Maria Jujol va ser capaç de resoldre amb èxit el trencacolls que el contractista Evel·lí Planells va encarregar-li l’any 1923, i és que d’un solar que amb prou feines assolia els 80m2, en va extreure majestuosos habitatges de fins a 120m2

Els Balcons de Barcelona. Famosos prenent la fresca
Cultura
Els Balcons de Barcelona. Famosos prenent la fresca

Un mural que simula la façana d’un immoble amb diverses balconades per on treuen el nas una vintena de personalitats del món cultural vinculats a la Ciutat Comtal. Des de l’almirall Cristòfor Colom o l’escriptora Mercè Rodoreda, fins al pintor Pablo Picasso o l’actriu Margarida Xirgu. L’Ajuntament de Barcelona va encarregar l’obra a l’empresa francesa Cité Création l’any 1989, amb l’objectiu de dissimular la paret mitgera d’un bloc de pisos de l’antiga plaça de la Hispanitat, al carrer Enamorats.

Passatge de Gaiolà. Un passat explosiu
Cultura
Passatge de Gaiolà. Un passat explosiu

Entre els carrers de Nàpols i de Sicília, i per sobre del carrer de València, s’amaga el primer passatge que va obrir a l’antic barri d’El Poblet, datat del 1871. El Passatge del Gaiolà també destaca per una altra singularitat. I és que l’emplaçament va ser un dels primers llocs de la ciutat a ser bombardejat per l’aviació alemanya –aliada de les tropes franquistes durant la Guerra Civil espanyola

Editorial Herder
Cultura
Editorial Herder

En plena Segona Guerra Mundial, la família Herder va escollir la capital catalana per fugir de l’infern nazi. Propietaris d’una editorial internacional, van aterrar a Barcelona l’any 1948, on van crear una nova seu per poder imprimir llibres de forma segura.

Algunes fàbriques emblemàtiques: Myrurgia
Cultura
Algunes fàbriques emblemàtiques: Myrurgia

Algunes de les fàbriques que es van ubicar al barri de la Sagrada Família van ser molt emblemàtiques. Aquest va ser el cas de Myrurgia, una important compañía de perfums.

General Motors Peninsular (Mercat de la Sagrada Família)
Cultura
General Motors Peninsular (Mercat de la Sagrada Família)

Sis anys després de fundar la filial espanyola, General Motors Peninsular aterrava a Barcelona l’any 1933. . L’espai que ocupava la fàbrica és avui un mercat, biblioteca i centre cívic del barri.

L’estació fantasma
Cultura
L’estació fantasma

De les gairebé dotzena d’estacions fantasma que hi ha a la capital catalana, la de Gaudí és l’única de la xarxa de Transport Metropolità de Barcelona que no ha arribat a funcionar mai. No obstant això, les instal·lacions construïdes als anys seixanta es poden visitar a l’actualitat i es conserven en bon estat.

Que t’has perdut, nen?
Cultura
Que t’has perdut, nen?

Entre els arbres i jardins de la plaça de la Sagrada Família, s’observa un personatge singular esculpit en bronze, en Míliu. L’escultura correspon al personatge infantil creat pel locutor de Ràdio Barcelona Toreski, un motiu de Josep Torres. Poca gent sap la història d’aquesta figura que ningú no fotografia quan s’acosta a la Sagrada Família.

El camp del Barça, a tocar de l’Avinguda Gaudí
Cultura
El camp del Barça, a tocar de l’Avinguda Gaudí

El procés de construcció del futur Estadi Johann Cruyff ens fa mirar enrere i recordar que, abans de gaudir dels partits a actual camp de les Corts, els culers van tenir altres cases. Una d’elles va ser l’Escopidora, nom amb què es coneixia el terreny de joc situat al carrer Indústria i que era motiu d’orgull per als espectadors. Al carrer Indústria van jugar estrelles com Zamora, Alcántara, Samitier o Plattkó, que havien de dutxar-se a l’aire lliure amb una palangana i una gerra d’aigua freda,.

Els nostres socis

B de Barcelona
Sagradas Tapas
Capitan K10
Oh! la, la
Gaudeix
Torrents Gianni
Carregant...
x
X