Antic Cinema Niza
Llarga vida al cinema Niza
L’any 1946, la plaça de la Sagrada Família rebia un nou inquilí: el Cinema Niza. L’empresari cinematogràfic Luís Cabezas –propietari d’altres sales barcelonines com el cinema Montecarlo– encarregava als arquitectes José María Aixelà i Miguel Ángel Tàrrega l’edificació d’un immoble de tall neoclàssic i amb una gran capacitat a l’interior. Així, el número 11 de la plaça donava el tret de sortida un 18 d’octubre amb la projecció d’ It Ain’t Hay d’Abbot i Costello per esdevenir una de les sales d’estrena de referència de la ciutat.
Tan sols dos anys més tard de la seva inauguració, l’edifici obria la posteriorment emblemàtica sala de ball i la coneguda sala de jocs –majoritàriament amb billars i futbolins –. I tot i que durant la dècada dels cinquanta es va especialitzar en estrenes, l’any 1967 decidia tornar als orígens i recuperar l’esperit de les reestrenes. A banda, el Niza va ser, també, escenari de mítings electorals del PSUC i el PSC durant la Transició.
Anys després, durant els vuitanta, la direcció dels cinemes va passar a mans de Pere Balañà, qui hi va dedicar una considerable inversió per reconduir-los a sales d’estrena. Però la manca d’acords entre l’empresari i els propietaris de l’immoble van comportar-ne el tancament definitiu el 21 de febrer del 2005, amb la projecció del film de Clint Eastwood, Million Dollar Baby. Malgrat l’oposició veïnal a construir-hi una nova superfície comercial, l’enderrocament de l’immoble començava el febrer d’aquest any i allunyava el desitjat projecte de l’Ateneu Sagrada Família.