La Sedeta

Avui dia, l’encreuament del carrer Sicília i el carrer de Sant Antoni de Maria Claret acull una escola pública i un centre cívic, tots dos anomenats La Sedeta. En altres temps, però, aquesta illa de cases va acollir la fàbrica tèxtil Pujol i Casacuberta, popularment coneguda com La Sedeta. El conjunt industrial produïa teixits de llana, seda artificial i diverses fibres sintètiques, productes molt destacats dins del sector entre finals del segle XIX i principis del XX.

 Malgrat el creixement de la fàbrica, els ritmes de producció es van veure notablement reduïts durant la Guerra Civil a causa de la manca d’electricitat i carbó, així com per la davallada de la demanda. No obstant això, les treballadores van adaptar-se a la complexa situació i van apostar per l’elaboració de teixits militars, molt reclamats aquells anys. A poc a poc, La Sedeta se’n sortia.

 L’activitat de la fàbrica va perllongar-se fins ben entrada la dècada dels setanta, fins que el 1975 el propietari va decidir abaixar persianes i vendre el solar a una entitat bancaria l’objectiu de la qual era edificar-hi un conjunt d’habitatges. Una fita que mai no es va arribar a materialitzar gràcies a l’intens moviment veïnal que va afavorir l’Ajuntament per tal que expropiés el solar i hi construís equipaments pel barri. Al capvespre, molts veïns es troben a l’àmplia plaça interior de l’illa de cases per fer-la petar mentre els nanos juguen sense perill.