La unió de les dues Barcelones

L’element de la discòrdia

Enmig de la disposició ordenada que brinda als vianants el característic entramat de carrers de l’Eixample, fruit del Pla Cerdà, es manifesta un element de discòrdia, una petita rambla capaç de trencar amb la idiosincràsia quadriculada de la capital catalana: l’Avinguda Gaudí. Nexe d’unió entre dos dels grans referents modernistes de Barcelona –el Temple Expiatori de la Sagrada Família i l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau–, el passeig ha experimentat importants canvis en els seus més de noranta anys d’existència, tant pel que fa a la distribució com a la denominació.

 Tot i que els ideòlegs volien anomenar-la avinguda de Sant Pau, es va acabar batejant com a avinguda del General Primo de Rivera, qui era cap d’Estat en el moment de la seva inauguració.  No obstant això, l’arribada de la Segona República va portar la substitució del nomenclàtor de la rambla, que va passar a anomenar-se Gaudí, esdevenint el primer reconeixement oficial a l’arquitecte de la Sagrada Familia. Malgrat que la dictadura franquista en tornaria a alterar el nom, en l’imaginari col·lectiu ja seria per sempre l’avinguda del geni català.

 Durant anys, el passeig va acollir el trànsit frenètic de cotxes i tramvies, juntament amb el pas accelerat de vianants i el rodolar de les bicicletes. Però la remodelació efectuada durant l’any 1985 ­–i sota les ordres de l’aleshores alcalde Pasqual Maragall–, donaria la benvinguda durat les festes de La Mercè a una rambla destinada als vianants, la que es coneix actualment.