Nomenclàtor del barri
La idiosincràsia d’un barri, al nom dels seus carrers
En els Ajuntaments rau la potestat de batejar els carrers i places dels seus pobles i ciutats. I tot i que alguns d’aquests apel·latius són de nova fornada, la majoria dels noms provenen d’èpoques passades. En el cas de grans metròpolis com Barcelona, fins i tot poden observar-se trets comuns en el nomenclàtor de les vies dels seus barris.
És el cas de l’Eixample i, concretament, del districte de la Sagrada Família. La majoria de les plaques llueixen substantius que fan referència a territoris de la Mediterrània que, en èpoques passades, van formar part del comtat de Barcelona. Còrsega, Mallorca, Provença, Rosselló, Sardenya... Tots ells celebren l’expansió dels catalans al sud d’Europa. Aquest primer bloc troba el seu punt de comunió en el carrer Marina, que pretén exaltar la glòria de la marina mercant i militar catalanes.
D’altra banda, vies com Castillejos, Dos de Maig, Lepant o Padilla recorden antigues batalles corresponents a la Corona d’Aragó o del Regne d’Espanya. I, fins i tot, d’acord amb la Ponència del Nomenclàtor de Barcelona, artèries com el carrer de la Indústria troben el seu origen en l’activitat productiva de la ciutat prèvia al segle XIII.
