La Sagrada Familia: "La Catedrals dels Pobres"

Una obra d’art per l’eternitat

 El projecte del temple de la Sagrada Família va néixer l’any 1866 quan el devot i filantrop barceloní, Josep Maria Bocabella i Verdaguer, va fundar l’Associació Espiritual de Devots de San Josep per donar a conèixer els valors de la família cristiana. Al cap d’una dècada, aquesta associació josefina va poder comprar una finca a un dels extrem de la nova Barcelona per tal de construir un temple. L’àrea ocuparia una extensió aproximada d’una illa de cases del Pla Cerdà.

 La primera pedra es posa el 19 de març de 1882, festivitat de Sant Josep, en un acte solemne que presideix el bisbe de la ciutat, Josep Urquinaona. Inicialment el projecte el dirigeix l’arquitecte Francisco de Paula Villar, sota un disseny d’estil neogòtic, però poc temps després i per discrepàncies amb els promotors, de Paula abandona la direcció de l’obra, i l’encàrrec passa a mans d’un jove arquitecte, Antoni Gaudí.

 El temple ideat per Gaudí

 Antoni Gaudí va idealitzar un nou temple replè d’adornaments. El conjunt està dominat per disset torres que representarien els dotze apòstols, els quatre evangelistes i la Mare de Déu, coronats per una altra torre de 170 metres que simbolitzaria a Jesús. El temple, que evocaria les velles catedrals medievals,  inclouria tres façanes en homenatge al Naixement, la Passió i la Glòria del Salvador.

 L’arquitecte mai va realitzar uns plànols definitius durant els quaranta-tres anys que va dedicar a la Sagrada Família; sinó, a mesura que li anaven apareixent nous problemes, ell s’assolia i donava sorprenents solucions. A dia d’avui les obres encara continuen, s’ha executat el 70 % de les obres, tot i que els experts preveuen que en deu anys veurem el temple acabat.

Una “Catedral dels Pobres”

El temple somiat per Gaudí, sufragat únicament amb donacions, es va conceptualitzar no tan sols com un lloc de trobada amb Déu, sinó com un espai per dignificar la feina d'aquell obrer creient de la Barcelona industrial, amb condicions de vida inhumanes que anava a l'Església a buscar consol. És per això que es coneguda popularment com la catedral dels pobres.