L'Eixample de Barcelona... Arquitectura i verd!
18 d'octubre de 2017
El barri de la Sagrada Família de Barcelona es troba dins del districte de l'Eixample. És conegut per tractar-se del més poblat d'Espanya donat que més de 260.000 persones l'habiten. La gran quantitat de població que es concentra en ell i, a més, el fet de trobar-se en una de les ciutats de referència en l'àmbit europeu fan que es tracti d'una zona de constant activitat 24 hores els 365 dies de l'any.
Atractiu arquitectònic
Una de les característiques del barri, més enllà de la seva concentració de població, és precisament el fet de concentrar alguns dels monuments més importants de la ciutat. La Sagrada Família és, com sabem tots, el monument més emblemàtic de l'arquitecte Antoni Gaudí i es troba al cor de l'Eixample.
En el mateix districte trobem una altra obra d'Antoni Gaudí que és també coneguda i admirada internacionalment. Es tracta de La Pedrera, situada a la dreta de l'Eixample. La revista Time Out diu que es tracta de "l'últim edifici laic d'Antoni Gaudí" i que "és una fita audaç de l'arquitectura i la culminació dels intents experimentals de l'arquitecte per recrear formes naturals amb totxos i un morter". Segons les dades, la seva construcció va acabar el 1912 i tots la van etiquetar com extremadament moderna pel seu temps. La història, no obstant això, ha volgut canviar les etiquetes que va rebre l'emblemàtic edifici i, actualment, és un altre dels principals atractius turístics arquitectònics de la ciutat.
Racionalitat en estat pur
La quadrícula absolutament regular, només tallada per l'Avinguda Gaudí a mode de petita diagonal, va ser concebuda com una manera d'expressar la igualtat social i, a més, d'afavorir el transport. Aquesta planificació urbanística ha permès que ens sigui possible gaudir de les avingudes amples, plenes d'arbres i amb un aspecte pacífic que tots apreciem.
L'Eixample de Barcelona és obra de l'arquitecte català Ildefons Cerdà. Destaca pel seu optimisme i la il·limitada previsió de creixement. A més, en honor a la igualtat que perseguia aquesta planificació urbanística, no podem veure en ell un epicentre com passa a altres barris i districtes. D'altra banda, obsessionat per la higiene de la ciutat, l'arquitecte va dissenyar els carrers prou amples per a garantir l'oxigenació dels espais i parcs prou separats com per permetre l'edificació i tan pròxims per a garantir petits pulmons verds. El resultat final, tot i això, ha estat una mica diferent al que hi havia ideat al Pla Cerdà. Tot i això, es tracta d'un disseny estudiat a diverses escoles universitàries de tot el món.
