Basílica de la Sagrada Familia
La Basílica de la Sagrada Família és l'obra més important d'Antoni Gaudí i un dels símbols de Barcelona.
El projecte del temple de la Sagrada Família va néixer l'any 1866 a partir d'un encarreg del filantrop barceloní, Josep Maria Bocabella i Verdaguer, fundador de l'Associació Espiritual de Devots de Sant Josep. Aquesta associació va comprar una finca per tal de construir el temple. L'àrea ocupava una extensió aproximada d'una illa de cases del Pla Cerdà.
Inicialment, el projecte el va dirigir l'arquitecte Francisco de Paula Villar, sota un disseny d'estil neogòtic, però poc temps després i per discrepàncies amb els promotors, va abandonar la direcció de l'obra, i l'encàrrec passa a mans d'Antoni Gaudí.
La construcció començà l'any 1882, durant la festivitat de Sant Josep, en un acte solemne que va presidir el bisbe de Barcelona.
Antoni Gaudí va idear el temple amb un conjunt de disset torres que representant els dotze apòstols, els quatre evangelistes i la Mare de Déu, coronats per una altra torre de 170 metres que simbolitzaria a Jesús. El temple, inclouria tres façanes en homenatge al Naixement, la Passió i la Glòria del Salvador.
El temple somiat per Gaudí, sufragat únicament amb donacions, es va conceptualitzar com un espai d'oració pels obrers de la Barcelona industrial que anaven a l'Església a buscar consol.
És per això que és coneguda popularment com la catedral dels pobres.
