Gaudí Shopping

Gaudí Shopping

Un lloc ple de fàbriques, hospitals i obrers

Un lloc ple de fàbriques, hospitals i obrers
Si l’any 1883, quan van començar a construir les obres del temple de la Sagrada Família, només hi havia camps de conreu i un petit veïnat anomenat “El Poblet”, el 1925 aquesta zona de Barcelona ja era una altra cosa: un barri ple de fàbriques, obrers i hospitals.

Gràcies a l’impuls de les obres del temple i de l’Hospital de Sant Pau, el veïnat de “El Poblet” es va anar omplint lentament de petits tallers artesanals, carboneries, serrallers i botigues de queviures. També d’alguns obrers que van venir a viure atrets per uns habitatges econòmics que s’hi van alçar, especialment els anys previs de la gran Exposició Universal de 1929.

Tanmateix, una data significativa per a la història de “El Poblet” és el 21 de juny de 1901, exactament, quan es va posar en marxa una línia de tramvia elèctric que des de la plaça d’ Urquinaona unia el centre de Barcelona amb l’encara vila independent d’Horta.

Durant gran part del segle XX, el barri de la Sagrada Família va anar atraient l’atenció d’alguns industrials que van decidir ubicar algunes de les seves fàbriques i alguns hospitals de referència a la ciutat com la Creu Roja Dos de Maig, Sant Pau i l’Aliança. El preu del sòl era assequible i l’indret estava ben comunicat gràcies al tramvia.

S’hi van instal·lar també empreses emblemàtiques com la principal cervesera de Barcelona, Damm i una nova fàbrica de perfums anomenada Myrurgia. Fins i tot, algunes de les principals multinacionals com General Motors, Panasonic, Polyglass, Henkel i Herder, entre d’altres, es van instal·lar en el nostre barri.

Paradigmàtic va estar el final d’aquesta època, quan als anys seixanta el gran incendi de la Panasonic va obligar a desallotjar part dels habitants del barri pels efectes i perjudicis a la salut pública que podia ocasionar la combustió dels plàstics necessaris per a la fabricació dels electrodomèstics. Anys abans, la fàbrica Myrurgia també havia estat víctima d’un altre incendi de grans proporcions. Era evident que aquelles fàbriques havien d’abandonar el barri i trobar altres espais. El carrer d’Indústria és, així, avui un bon testimoni del que va ser el barri durant anys.

El caràcter obrer del barri va fer que aviat s’omplís d’ateneus, cooperatives i seus d’agrupacions d’esquerres. Després de la Guerra Civil hi va haver una segona pressió migratòria, obrers vinguts a treballar a les noves fàbriques que es van instal·lar de forma massiva en el barri durant aquells anys.

El creixement progressiu que va viure la ciutat de Barcelona, després de la Guerra Civil, va fer que el barri de la Sagrada Família passés a situar-se de la perifèria de la ciutat al bell mig d’ella.

Un conjunt de circumstàncies, com la bona ubicació i l’excel·lent connexió amb transport públic, van atreure a les constructores més importants del país, que hi van alçar una sèrie d’ enormes edificis, sense massa gust estètic i al límit de la normativa municipal franquista, que acabaren per donar en definitiva la foto actual del barri.

Els nostres socis

Dulces intenciones
Green Kiss
Gaudi 3D
Claror, Clubs de Fitness
El Recó
The Tea World
Pans & Company Gaudí
Carregant...
x
X