Antoni Gaudí

Com ja sabem, Antoni Gaudí i Cornet va ser un arquitecte català que ha estat reconegut internacionalment com un dels experts més prodigiosos de la seva disciplina, a més d’un dels màxims exponents del modernisme. La seva genialitat va ser precursora d’un llenguatge arquitectònic únic, personal i incomparable difícil d’etiquetar. 

Nascut el 1852 a Reus, l’any 1870 es traslladà a Barcelona per cursar els estudis d’arquitectura alhora que s’ocupava amb diverses feines en diferents estudis d’arquitectes i mestres d’obres que li permetien pagar-se els estudis. Una vegada obtingut el títol, Gaudí es va establir pel seu compte al seu despatx del carrer del Call de Barcelona des d’on, amb gran entrega, va iniciar l’inconfusible llegat arquitectònic gran part del qual és considerat Patrimoni de la Humanitat. 

Durant la seva etapa de maduresa, les obres mestres es van anar succeint les unes darrere les altres: la Torre Bellesguard, el parc Güell, la restauració de la catedral de Mallorca, l’església de la Colònia Güell, la Casa Batlló, la Pedrera i, finalment, la Sagrada Família.

Curiosament, l’esplendor de l’arquitectura gaudiniana va coincidir, en una decisió personal de l’arquitecte, amb una progressiva introversió de la seva figura. Gaudí, que en la seva joventut havia freqüentat teatres, concerts i tertúlies, va allunyar-se cada vegada més de la vida social, alhora que s’entregava amb més fervor a un sentiment místic i religiós.

Va morir el 10 de juny de 1926 atropellat per un tramvia mentre s’encaminava, com cada vespre, cap a la Sagrada Família. L’enterrament va tenir lloc dos dies després a la mateixa basílica després d’un multitudinari funeral: bona part dels barcelonins van sortir al carrer per donar l’últim adéu a l’arquitecte més universal que la ciutat mai havia vist.